Barcelona - Puigcerdà

Ja és un clàssic aquesta etapa de Puigcerdà, sent la sortida més multitudinària del E.C. Sant Andreu (aquest any 40 tios o més pedalant). Sortim de Barna a les 6 del matí acompanyats d'una furgoneta i un autocar, que ens tronarà de Puigcerdà.

Fem una primera parada a Aiguafreda per omplir els bidons, i fer la pixadeta. Sense perdre gaire temps seguim per les rectes de la C-17 fins un restaurant proper a Manlleu on fem un esmorzar amb pa, truita, embotits i vinacho. Reprenem la marxa direcció Ribes de Freser, on farem un reagrupament per pujar la Collada de Toses cronometrada. Ja portem 110Km a més de 31km/h de mitja, tot i això no em noto les cames cansades, i espero que a la pujada segueixin igual.

Aquest any se la tinc jurada a Dani que em porta guanyant 3 anys aquesta pujada però les coses han de canviar. La pujada coincideix amb el Campionat mundial del Sant Andreu (GPSA) del que fins ara vaig líder i que Dani porta 4 anys seguits liderant-la sense discussions. Comencem la pujada a un ritme molt tranquil comparat amb altres anys, Victor vol donar la sorpresa de sortida i ens arriba a agafar una distància d'1min. 30seg. Per la seva desgràcia avui fa un vent que difícilment el deixarà arribar lluny, finalment Dani i Pablo l'atrapen al km.9. Faig un parell d’arrencades per veure com van les forces pròpies com les alienes, aconseguit quedar-nos un grup de 4 (Dani, Victor, Pablo i jo). Per fi arriba la rampa més dura de la pujada, a 5km del final, on Dani l'any passat em va deixar tirat com una miserable i arrossegada bavosa! I se la vull tornar!! Arrenco amb totes les forces i a la corba de dretes haig de frenar perquè em surto de la carretera... rectifico la posició i segueixo apretant perquè veig que Dani encara em segueix la roda, entro en la següent corba d'esquerres a 39Km/h plegant-me al màxim (sembla que sigui baixada) i encaro la recta d'1,5km en la que aconsegueixo despenjar-lo. -Penso: si aconsegueixo aguantar 500 metres i arribar a la zona més plana ja ho tindré! Arribo a la zona plana però Dani em va retallant poc a poc fins que m'atrapa. Llàstima!, l'única opció que em queda ja, és esprintar al repetxo final i és just el que no volia. Els últims 3 o 4 km els faig jo perquè Dani no vol tirar, pensant també en l'esprint. El nostre desacord fa que Pablo ens agafi, sumant-se al esprint. comencem a pujar la rampa de 300 metres, els primers 100 estem els 3 vigilant-nos i jo no se si l'esprint el faré millor amb el plat o se'm farà massa dura la pujada per poder aguantar-lo, ja que si esprintant haig de treure el plat malament... queden 200 metres i decideixo arrancar amb el plat petit, baixo 2 pinyons i ja no tinc més, merda! segueixo accelerant fins a 42km/h i Dani a 50 metres es despenja, m'ha costat 3 anys però al final me l’emporto. Acabo aixecant els braços i celebrant-ho més que les dos marxes que he guanyat aquest any jajajajaja. Pablo acaba entrant 3r i Victor 4rt. Ens esperem a que acabi de pujar la gent tot xerrant i baixem a Puigcerdà a dutxar-nos i dinar un bon plat de macarrons.