martes, 27 de julio de 2010

Locura pirenaica (II)

Ojito al dato... 2 etapes de uns 280km:

Divendres sortida de BCN fins Guardiola de berguedà (en cotxe), un cop allà direcció Andorra, passant per la Creueta, Puymorens i Envalira.



I desprès de passar la nit a Pas de la casa (dormint o de festa), etapa reina! 175Km...
Direcció Ax les Thermes, pujarem Pailhères, Quillane i rematarem amb la Creueta pel cantó de la Molina, Aquí serà on atacaré a Joni, que ha sigut qui m'ha proposat l'animalada aquesta, pensant que li diria que no... JAJAJAJAJAJA!!!! Atacarè sense compassió, ja sigui endavant o endarrere!



I per arrodonir, Diumenge carrera al Morell... que es preparin que salto de pito! jajjajajajajajaj

P.D: Si algú s'anima, sobra un lloc al cotxe...

jueves, 22 de julio de 2010

Parpersmalet!!

Desprès de sortir ahir amb l'Oscar a fer un gelat a Vilassar i tornar amb la calma, avui necessitava una mica de guerra, i la he trobat amb la grupeta del Resplandor. Hem sortit desprès de veure com plorava Andy a l'orella de Contador per que li deixes la etapa... vaya Tour més raro... Total, que hem anat direcció la Roca per pujar Parpers, on m'he agut de posar a 33km/h per deixar a la GARRAPATA DEL LORENZO!!! i a 100 metres de coronar ho he aconseguit.

La tornada estava sent tranquil·la, fins que hem passat Montornès, i la pestosa del Lorenzo ha arrancat, davant la passivitat de la gent que no volia arrancar, ha sigut aquí on m'he recordat de la carrera que tinc dissabte de 115km i he decidit... ARRANCAR A TOPE!! jajajajjaja (lògica, ninguna...), un cop l'hem atrapat, baixo 2 pinyons i remachada! Me’n vaig sol, i per darrera em segueixen Albert i Llorenç, així que m'he posat a remar 5km sense poder separar-me més de 100 metres d'ells, fins Montcada que m'he emportat el mallot verd dels esprints jajajjajajajajaja.

Per arrodonir, el protagonista del dia (Llorenç) ha punxat ja a Barna.


Demà descans total i a veure que passa Dissabte...

lunes, 19 de julio de 2010

Martes = Muerte


Desprès de l'etapa de demà, tenim intenció d'acumular desnivell per Collcerola. Al veure dimarts passat, que en poc més de 50Km, es fan 1.300m. intentarem superar-ho.
Està tothom convidat al peu del forat (per Barna) a les 17.30h o a peu d'arrabassada (tambè per Barna) a les 18.50h.

sábado, 17 de julio de 2010

Sant Grau

Aprofitant un altre cap de setmana sense carreres, hem aprofitat per fer una sortida llarga i diferent, per cert... Victor ets una perra!!!.

A les 7:30h Sortíem de la Riera una grupeta de 12 tios (Rodenas, Funes, Juanra, Diego, Joni, Dani, Miguelito, Jaime, Paco, Pep, Jose (Hippie), per agafar la N-II direcció Blanes. Amb un ritme molt alegre, sempre rondant els 40Km/h, i passant tots a relleus, el que ha fet que en un moment i sense adonar-nos ens plantéssim a Blanes, en poc més d'una hora i quart.

Aquí ha sigut on de 11 que érem, ens quedéssim 4, per anar a Sant Grau (Dani, Joni, Jose i jo). Un cop a Tossa de mar hem fet una parada tècnica per omplir bidons i fer una pixadeta a la benzinera. A partir d'aquí comença el millor tros de la sortida, per les vistes i per la carretera costera i sinuosa que tant m'agrada. Desprès de fer una mica el cicloturista, fent alguna que altre foto, hem començat a pujar Sant Grau com amics, fins que han aparegut les rampes dures, on ha sortit la agonia, que tant poc ens caracteritza jajjajajajjajajaja. Hem arribat a dalt de Sant Grau recordant l'última vegada que vam passar per allà, el 9 de Gener, on estava tot nevat, i on avui estàvem a 30º mínim.

La tornada ha sigut rapideta també, on Jose y sus melenas de Samson s'han quedat a Maçanet, nosaltres hem tornat a fer una parada a Sant Celoni per fer una Cocacola i Dani 3 o 4 bocates jajjajajajjaja (petits...).

Hem arribat a Barna amb 5hores i 30min. 185Km, i una mitja (de la riera, fins Montcada) de 33,8Km/h.

video
Rodant per la costa, Miguelito convidat especial!!



Les vistes de la platja, poc abans d'arribar a Sant Grau.

miércoles, 14 de julio de 2010

Muntanya + muntanya = AGONIA!

Ahir, com ja va sent habitual els dimarts, Victor, Oscar, Dani, Xavi i dos més (Maik i Maymo) vam anar de ruta per Collcerola amb pestossada inclosa de 28% (2 cops), precedits d'un forat i un Tibidabo, i acabant amb la rierada, santa creu, i Tibidabo pel pàrking. 55km i 1300mts. de desnivell.

I avui he sortit amb els perros del Victor i el Oscar a fer un farell, al final he aconseguit convencels per pujar per la part dura, i baixant Victor, jugant als ciclistes (com diu aquell) l'hi ha relliscat la roda del davant, per sort no ha sigut re, xapa i pintura de aquarel•la, tot i això he passat per una farmàcia perquè al no portar guants, de la rascada no es podia repenjar al manillar. Al final hem acabat arribant a les 21.00 a casa...

Demà toca Collformic! a les 16.00 o 16.30 a la isleta!!!! OK???!!!

P.D: Joni, vente si te atreves ;)

Victor reparant abans de pujar el farell. Avui no era el teu dia eh...

Abans d'entrar a la farmàcia de Caldes, bien limpito!! jajjajajaja

Després de la cura, foten-l'hi un repason a la farmaceutica! jajjajajjaja

Listo pa' la guerra!!!!

domingo, 11 de julio de 2010

Otra visita al Turó

Aprofitant que no tenim carrera aquest cap de setmana, ens hem ajuntat una bona grupeta per pujar al Turo, passant abans per Dosrius i Can Bordoi, on havia un esprint de muntanya jajajjajajaja.

Després de pujar al Turó hem arrodonit per Santa Fe, Viladrau i Seva, on hem fet una parada tècnica per menjar algo, i agafar forces per la tornada que seria força rapida (Des de Seva a Barna 42km/h de mitja) tot i el vent en contra...

La putada del dia se l'ha emportat Jack que baixant direcció Seva l'hi ha relliscat la roda del darrera i s'ha menjat el "quita-miedos", per sort, sense conseqüències greus (5 punts a la cama).

La bici de Jack, sin Jack jajajajajaja

Hem sortit més dels que hem acabat la ruta llarga, amb 165km i menys de 6 hores.


P.D: Oscar... lo que te has perdido!!



martes, 6 de julio de 2010

Caen los tiempos en el Forat

Avui és un d'aquells dies de siesta i perrerismo al sofà amb el aire a -30º... Tot i així ja em sentia culpable per no haver sortit ahir, i després de veure el etapon del Tour m'he posat les piles!

M'he proposat intentar baixar el meu temps al Forat, des de Cerdanyola (el tenia en 14min 52seg.).

Per arribar-hi he pujat el forat per horta molt tranquil i just abans d'arribar a la rotonda de Cerdanyola on poso el crono a zero, m'he trobat al Llorenç que pujava, motivant-me més encara per intentar atrapar-lo.

Arribo a la rotonda, la voltejo sencera i A TOPE!!! A tope tota l'estona, quan faltava 1km no les tenia totes de si podria baixar el temps o no, tot i això jo no baixava en cap moment de 180ppm. He arribat a dalt amb un temps de 14min 34seg. a 188ppm (de mitja) Buuufffffffff!!!!!

Al Llorenç me l'he trobat pujant al Cementiri, i desprès, junts hem tornat a pujar el forat (més tranquils).
La prova de la agonia!

domingo, 4 de julio de 2010

Barcelona - Puigcerdà


Ja és un clàssic aquesta etapa de Puigcerdà, sent la sortida més multitudinària del E.C. Sant Andreu (aquest any 40 tios o més pedalant). Sortim de Barna a les 6 del matí acompanyats d'una furgoneta i un autocar, que ens tronarà de Puigcerdà.

Fem una primera parada a Aiguafreda per omplir els bidons, i fer la pixadeta. Sense perdre gaire temps seguim per les rectes de la C-17 fins un restaurant proper a Manlleu on fem un esmorzar amb pa, truita, embotits i vinacho. Reprenem la marxa direcció Ribes de Freser, on farem un reagrupament per pujar la Collada de Toses cronometrada. Ja portem 110Km a més de 31km/h de mitja, tot i això no em noto les cames cansades, i espero que a la pujada segueixin igual.

Aquest any se la tinc jurada a Dani que em porta guanyant 3 anys aquesta pujada però les coses han de canviar. La pujada coincideix amb el Campionat mundial del Sant Andreu (GPSA) del que fins ara vaig líder i que Dani porta 4 anys seguits liderant-la sense discussions. Comencem la pujada a un ritme molt tranquil comparat amb altres anys, Victor vol donar la sorpresa de sortida i ens arriba a agafar una distància d'1min. 30seg. Per la seva desgràcia avui fa un vent que difícilment el deixarà arribar lluny, finalment Dani i Pablo l'atrapen al km.9. Faig un parell d’arrencades per veure com van les forces pròpies com les alienes, aconseguit quedar-nos un grup de 4 (Dani, Victor, Pablo i jo). Per fi arriba la rampa més dura de la pujada, a 5km del final, on Dani l'any passat em va deixar tirat com una miserable i arrossegada bavosa! I se la vull tornar!! Arrenco amb totes les forces i a la corba de dretes haig de frenar perquè em surto de la carretera... rectifico la posició i segueixo apretant perquè veig que Dani encara em segueix la roda, entro en la següent corba d'esquerres a 39Km/h plegant-me al màxim (sembla que sigui baixada) i encaro la recta d'1,5km en la que aconsegueixo despenjar-lo. -Penso: si aconsegueixo aguantar 500 metres i arribar a la zona més plana ja ho tindré! Arribo a la zona plana però Dani em va retallant poc a poc fins que m'atrapa. Llàstima!, l'única opció que em queda ja, és esprintar al repetxo final i és just el que no volia. Els últims 3 o 4 km els faig jo perquè Dani no vol tirar, pensant també en l'esprint. El nostre desacord fa que Pablo ens agafi, sumant-se al esprint. comencem a pujar la rampa de 300 metres, els primers 100 estem els 3 vigilant-nos i jo no se si l'esprint el faré millor amb el plat o se'm farà massa dura la pujada per poder aguantar-lo, ja que si esprintant haig de treure el plat malament... queden 200 metres i decideixo arrancar amb el plat petit, baixo 2 pinyons i ja no tinc més, merda! segueixo accelerant fins a 42km/h i Dani a 50 metres es despenja, m'ha costat 3 anys però al final me l’emporto. Acabo aixecant els braços i celebrant-ho més que les dos marxes que he guanyat aquest any jajajajaja. Pablo acaba entrant 3r i Victor 4rt. Ens esperem a que acabi de pujar la gent tot xerrant i baixem a Puigcerdà a dutxar-nos i dinar un bon plat de macarrons.