Després de la carrera de dissabte, a Cervera, tenia cero ganes de fer esforços inútils. Volia aguantar el grup, i si podia arribar a meta. Però quan estas en carrera, totes les intencions conservadores s'esfumen.
Poc després d'haver sortit ja hi havia una escapada molt bona en la que volia estar, de cop veig que salten Muller, Antonio Miguel i Juande. Ens posem a tirar com animals els 4, menys Muller que tenia 2 tios per davant, a menys d'un minut. Un cop dins formem un grup de 10 o 11(on està Prades, Muñoz, Ebri...) en el que ens entenem relativament be, arribant a tenir una distancia de 5 minuts del pilot, mentre la moto ens deia que per darrera intentaven escapar-se, però no aconseguien enllaçar amb nosaltres. Quan comença la tercera volta, Muller & Company comencen a pals, per la meva desgracia. Em quedo amb David Lozano, al que no li puc donar ni un relleu. Tardo poc en explotar i quedar-me més sol que la 1, a 35km de meta i un vendaval de la hòstia!Penso en tot el que he patit per estar on soc i intento tirar del poc que em queda perque no m'atrapi el pilot per darrera. De cop apareix una locomotora a tot gas, és Escobar, al que ni intento seguir. Vaig pujant al meu ritme però a 15 o 20km de meta m'agafa el pilot i jo m'enfonso del tot...Segur que hagués patit menys a roda que quedant-me sol, però no podia més i em torno a quedar en terres de ningú.Finalment aconsegueixo arribar a meta (que ja és molt) a ¡¡¡23 minutazos!!! Del primer.